A ningú se li escapa la importància i la presència de la tecnologia en les nostres vides. La nostra societat, tal com la tenim concebuda actualment, necessita ciutadans formats tecnològicament, amb una capacitat de presa de decisions sobre processos tecnològics suficient, amb sentit crític i amb notable interés enfront dels nous reptes que se’ls presenten. La busca de qualitat de vida és l’objectiu de qualsevol procediment o tècnica que se servix de materials tradicionals, o fa ús de les contínues novetats que sorgixen en este àmbit.
El conjunt de coneixements tècnics, ordenats de la manera que apunta l’avanç de la ciència, conforma la tecnologia i ens permetrà el disseny i la creació de béns i servicis; tot això sense passar per alt la seua repercussió sobre el medi ambient i el seu propòsit de satisfer necessitats essencials o desitjos del ser humà.
Este afany de superació s'ha desenrotllat al llarg de la història, s’ha vist acrescut per les necessitats que sorgien en cada un dels territoris, necessitats basades en qüestions culturals, tradicionals, religioses, bèl·liques, econòmiques o de qualsevol altra índole. Per tant, cobrir eixes exigències necessita una educació tecnològica que comprenga nombrosos camps de coneixement. Això permetrà ampliar tècniques i coneixements que refermen el progrés de la societat i resolguen els seus problemes a base de construir màquines i dissenyar mètodes d’ús correctes.
A l’hora d’abordar un problema sobre una necessitat sorgida i que ha de resoldre la tecnologia, s'han de tindre en compte aspectes com ara el context, els materials, el temps, els costos econòmics i mediambientals, la comercialització del producte, el seu funcionament, la viabilitat en el mercat a què està destinat i el manteniment a què s’ha de sotmetre. Per tant, resulta imprescindible que els alumnes adquirisquen una completa formació sobre continguts tecnològics, així com que estos guarden una coherència en el temps que dura la seua formació. En definitiva, es tracta de formar persones competents segons els contextos que els rodegen i les tasques comunes o específiques que puguen desenrotllar per a satisfer qualsevol necessitat que se’ls presente al llarg de la vida.
Els diferents blocs de continguts que s’exposen a continuació atenen la formació tecnològica de l’alumnat segons el seu grau d’adquisició de destreses, atesa la seua diversitat, basades en les diferents competències. Indubtablement, la competència bàsica en ciència i tecnologia, junt amb la competència matemàtica, sustenta tots i cada un dels blocs a què fa referència esta introducció: una aplicació correcta dels mètodes propis de l’activitat científica conduiran indubtablement a adquirir els coneixements, contrastar idees i aplicar els descobriments obtinguts en la superació de reptes tecnològics plantejats. I no sols es queda ací, per mitjà de la tecnologia atenem la competència d’aprendre a aprendre per a fomentar l’autonomia, perseverança, sistematització, reflexió crítica i comunicació dels resultats obtinguts.
Contribuïm, d’esta manera, a desenrotllar una competència social i cívica que fomente una capacitat notable d’anàlisi, de reflexió crítica i autocrítica, de valorar el sistema democràtic i el benestar de la societat segons els drets i deures dels ciutadans, i d’abordar diferents estratègies per a aconseguir la millor solució als diferents problemes d’índole tecnològica a què s’enfronten els ciutadans que formem. La contribució de la tecnologia a la competència digital s’emmarca en l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i comunicació per a assolir els objectius relacionats amb els nostres projectes: comprendre i saber analitzar la informació que es maneja, prendre consciència del que suposa comunicar els resultats obtinguts d’una manera adequada i crear els continguts necessaris per a completar aquella comunicació. En estos dos últims aspectes, també entra en joc la competència lingüística; és a dir, la facultat que ha d’adquirir l’alumne per a comunicar qualsevol aspecte que tinga a veure amb l’evolució tecnològica del seu projecte i les seues conclusions. El sentit d’iniciativa i esperit emprenedor també es mostra de manera notable en la formació tecnològica. Bàsicament, estem tractant la transformació d’idees en actes, per la qual cosa resulta bàsica la formació competencial de l’alumnat en este àmbit. Crear, innovar, imaginar solucions als problemes plantejats i ser crític enfront d’estes, constituïx la base de la piràmide on descansa el procés tecnològic.

La matèria de Tecnologia queda emmarcada dins dels dos cicles de l’Educació Secundària Obligatòria i els blocs que presenta es desenrotllen al llarg dels quatre cursos. En el primer cicle abordarem els blocs de contingut següents:
El bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics representa l’eix vertebrador de l’àrea ja que descriu el conjunt de fases que conformen la resolució d’un problema gràcies a l’obtenció d’un producte final que satisfà la nostra necessitat inicial. Per tant, mostra què fer i com fer un complet projecte tecnològic. A este bloc, se li afigen tots els aspectes relacionats amb la comunicació tècnica del projecte: des dels primers esbossos fins als seus plans normalitzats passant per les diferents vistes que presenta el disseny final.
El bloc 2. Materials d’ús tècnic arreplega l’obtenció, les propietats, la manipulació i la mecanització dels materials d’ús més comú, com ara la fusta, els materials de construcció, els metalls o els plàstics, sempre amb les corresponents normes de seguretat i salut.
El bloc 3. Estructures i mecanismes se subdividix al seu torn en dos parts ben diferenciades: una relativa a estructures i una altra dedicada a mecanismes i electricitat. En la primera, analitzem els esforços a què estan sotmeses les estructures i com s'hi transmeten. En la segona part, s’estudien els mecanismes que transformen i transmeten els moviments, quin tipus d’operadors hi ha en una estructura i com es manipulen. L’electricitat es reflectix determinant les magnituds que la componen, el disseny i muntatge de circuits bàsics, així com l’observació dels efectes que té el corrent elèctric sobre altres tipus d’energia.
El bloc 4. Tecnologies de la informació i la comunicació és l’únic bloc present en els dos cicles de l’etapa. El bloc està organitzat en maquinari i programari, la busca i selecció d’informació en Internet i la creació i edició de continguts digitals bàsics, principalment relacionats amb l’ofimàtica. A més, la seguretat a l’hora de navegar per la xarxa, així com la utilització dels diferents tipus de llicències, resulta de la màxima importància en este apartat.
El bloc 5. Elements transversals a l’assignatura té com a objecte treballar la competència lingüística, la d’aprendre a aprendre, la digital i la del sentit de la iniciativa i l'esperit emprenedor. Estos temes, que són transversals a l’àrea, comprenen continguts de diverses disciplines i el seu tractament s’aborda des de la complementarietat. Per això, no poden plantejar-se de manera paral·lela al desenrotllament del currículum de la matèria, sinó que han de ser inserits en la dinàmica diària del procés ensenyançaaprenentatge.
Este últim bloc es desenrotlla igualment en el quart curs.
En el segon cicle de l’etapa educativa en què ens trobem, abordarem els blocs de contingut següents:
El bloc 1. Tecnologia i societat argumenta els canvis tecnològics més rellevants i les seues repercussions, tant en l'àmbit econòmic com social. Així mateix, l’estudi i l'anàlisi dels objectes atendrà el seu entorn, funció i evolució històrica junt amb l’aprofitament de les matèries primeres i l’adquisició, per part de l’alumne, d’hàbits que fomenten un desenrotllament sostenible.
El bloc 2. Instal·lacions en vivendes arreplega l’estudi de tots els elements que conformen les instal·lacions bàsiques que ha de tindre una vivenda per a la seua habitabilitat en condicions normals, sense deixar de costat les diferents mesures d’estalvi energètic que hi ha a l’abast de tots. També s’abordarà l’evolució que este tipus d’instal·lacions han experimentat i que han donat lloc al que hui en dia coneixem com la domòtica.
El bloc 3. Electrònica desenrotlla l’anàlisi de circuits, els seus components i la resolució de problemes d’aplicació industrial per mitjà d’electrònica analògica i digital.
Al bloc 4. Control i robòtica s’analitzen els sistemes automàtics per mitjà del muntatge de senzills automatismes o robots dotats de moviment autònom. Per tant, l’ús de l’ordinador, si ja resulta habitual en quasi tots els blocs, en este context és imprescindible que l’alumnat treballe amb targetes controladores per a experimentar amb prototips prèviament dissenyats.
El bloc 5. Pneumàtica i hidràulica comprén les característiques i el funcionament dels components dels circuits pneumàtics i hidràulics. Òbviament, i atesa la complexitat i seguretat que requerixen estos últims, la construcció de circuits en les aules només es fa amb tecnologia pneumàtica.
Donem-nos compte, per tant, que contínuament la tecnologia passa desapercebuda per com hi estem d’habituats en la nostra societat i per això està cridada a desenrotllar un paper fonamental i primordial en la formació del nostre alumnat que, d’una manera o una altra, els fa ser tecnològicament dependents.